Cal que neixen flors a cada instant
(Lluis Llach)

Fe no és esperar
Fe no és somniar
Fe és penosa lluita
per l’avui i pel demà.

Fe és un colp de falç
Fe és donar la mà
La fe no és viure
d'un record passat.

No esperem el blat
sense haver sembrat.
No esperem que l'arbre
done fruits sense poda'l.
L'hem de treballar.
L'hem d'anar a regar
encara que l’ossada
ens faça mal.

No somniem passats
que el vent s'ha emportat.
Una flor d’avui es marceix
just a l'endemà.
Cal que neixen flors a cada instant.

Enterrem la nit
enterrem la por.
Apartem els núvols
que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar
el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivoca'ns.

Cal anar endavant
sense perdre el pas
cal regar la terra
amb la suor del dur treball.
Cal que neixen flors a cada instant.

...::: Escoltala :::...


La Gallineta
(Lluís Llach)

La gallineta ha dit que prou,
ja no vull pondre cap més ou,
a fer punyetes aquest sou
que fa tants anys que m'esclavitza
si em venen ganes de fer-ne,
em faré venir un restrenyiment,
no tindrà cap més ou calent
el que de mi se n'aprofita.

La gallina ha dit que no!
Visca la revolució!

A canvi d'algun gra de blat,
m'heu tret la força de volar,
però us ho juro: s'ha acabat!
Tinc per davant tota una vida
i no pateixo pel destí,
que un cop lliurada pel botxí
no hi ha d'haver-hi cap perill
que m'entenguin les veïnes.

I els galls que amb mi hauran de dormir
els triaré sans i valents,
que n'estic farta d'impotents,
i de passar nits avorrides.
Que quedi clar per sempre més,
que jo, de verge, no en tinc res,
i, posats a fer, no em ve
d'un segon restrenyiment.

...::: Escoltala :::...


Que tinguem sort
(Lluís Llach)

Si em dius adéu
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.
Que tinguis sort,
i que trobis el que t'ha mancat en mi.
Si em dius "Et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així robar,
temps al temps d'un rellotge aturat.
Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar ahir.

I així pren, i així pren
tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc,
escrius per demà.
Que demà, que demà
mancarà el fruit a cada pas;
per això malgrat la boira cal caminar.

Si vens amb mi,
no demanis un camí planer
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí ben llarg.

I així pren...

...::: Escoltala :::...


El bandoler
(Lluís Llach)

Era el segle XIX
i amb el nom de Joan Serra
es coneix un bandoler
per tothom, en “la pera”

Li agradava la sang
i el xiprer encara recorda
tots els crits que allà han pregat
“pietat, pietat”.

“No em mateu, que tinc
dos fills i una esposa,
us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga.
No em mateu,
us demane per ma mare”
. “Reseu l’últim Crec en Déu”
“Pietat, pietat”.

L’endemà de bon matí,
davant la Verge del Carme
hi ha un home que està pregant
i a dos ciris encén la flama.

Però altre cop surt del bosc
un gemec que el vent escampa
i el botxí no escoltarà.
“Pietat, pietat”.

“No em mateu,
que tinc dos fills i una esposa,
us daré tot mon diner,
però no em claveu eixa daga.
No em mateu,
us demane per ma mare”.
“Reseu l’últim Crec en Déu”
“Pietat, pietat”.

Però en Joan Serra
avui ja no ha tingut sort
els soldats l’han pres ben fort
i ara resta entre barrots.

L’endemà de bon matí
veu la forca preparada
en “la pera” dóna un crit:
és l’última pregària.
“Quan jo sigui ben mort
i penjat de l’alta forca
i defalleixi mon cor
i m’aneu a posar a la fossa,
que algú resi una pregària
davant la Verge del Carme,
i que dos ciris tinguin flama”.

Ningú no ho va fer.

...::: Escoltala :::...


Qualsevol nit pot sortir el sol
(Jaume Sisa)

Fa una nit clara i tranquil.la,
hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i
van omplint tota la casa
de colors i de perfums.

Heus aquí la Blancaneus,
en Pulgarcito, els tres Porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili
i en Simbad,
l´Ali Babà i en Gulliver.

Oh ! Benvinguts ! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum.
Que casa meva és casa vostra
si és que hi ha ... cases d´algú.

Hola Jaimito ! i Doña Urraca !
en Carpanta i Barba Azul.
Frankenstein i l´Home Llop,
el Compte Dràcula i Tarzan
la mona Xita i Peter Pan

Oh ! Benvinguts ! ...

Bona nit senyor King Kong,
senyor Asterix i en Taxi Key,
Roberto Alcàzar i Pedrín,
l´Home del Sac i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obèlix.

Oh ! Benvinguts ! ...

La senyora Marieta
de l´ull viu ve amb un soldat.
Els reis d´Orient, Papa Noel,
el Pato Donald i en Pasqual,
la Pepa Maca i Superman.

Oh ! Benvinguts ! ...

En Pinotxo ve amb la Monyos
agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus,
la famlia Ulises,
i el Capitàn Trueno amb patinet.

Oh ! Benvinguts ! ...

A les dotze han arribat,
la Fada Bona i Ventafocs.
En Tom i Jerry,
la Bruixa Calixta.
i l´ Emperadriu Sissí.

Oh ! Benvinguts ! ...

Mortadelo i Filemón
i Guillem Brawn i Guillem Tell.
La Caputxeta Vermelleta,
el llop ferotge i el Caganer,
en Cocoliso i en Popei.

Benvinguts passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n´adono que tan sols
hi faltes tu ...
També pots venir si vols.
T'esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l´espai ...
Qualsevol nit pot sortir el sol.

...::: Escoltala :::...


Cant dels Maulets
(Al Tall)

Eixiu tots de casa
que la festa bull,
feu dolços de nata
i coques de brull,
polimenteu fustes
i emblanquineu murs
perquè Carles d’Àustria
ha jurat els Furs.

Enrameu de murta
places i carrers,
abastiu de piules
xavals i xiquets,
aclariu la gola amb
vi de moscatell,
que no hi ha qui pare
el pas dels maulets.

Vine Pilareta
que et pegue un sacsó,
els peixos a l’aigua
i els amos al clot,
i si no l’empara
el Nostre Senyor
tallarem la cua
a Felip de Borbó.

Si l’oratge es gira
en mal dels maulets,
vindran altres dies
que bufe bon vent.
Quan més curt ens lliguen
més perill tindran.
Passeu-me la bota
i seguiu tocant

...::: Escoltala :::...


Tio Canya
(Al Tall)

En la pobla hi ha un vell
en la pobla hi ha un vell
que li diuen Tio Canya:
porta gorra i brusa negra (bis)
i una faixa morellana.
Tres voltes només va anar
el Tio Canya a València:
primer quan va entrar en quintes
i en casar-se amb sa femella.
La tercera va jurar
de no tornar a xafar-la,
que a un home que ve del poble
ningú fa abaixar la cara.
Set vegades va fer cua (bis)
en presentar uns papers,
per no saber expressar-se (bis)
en llengua de forasters.
Aguantà totes les burles,
les paraules agrejades,
i a la Pobla va tornar.

Tio Canya, Tio Canya,
no tens les claus de ta casa.
Posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada. (bis)

Tio Canya tingué un fill (bis)
que li diuen tio Canya,
porta gorra i brusa negra (bis)
i una faixa morellana.
Bé recorda el tio Canya
quan varen portar-lo a escola:
set anys, la cara ben neta,
ulls oberts, camisa nova.
Però molt més va obrir els ulls
el xiquet del tio Canya
quan va sentir aquell mestre
parlant de manera estranya.
Cada dia que passava (bis)
anava encollint els muscles
per por a que els senyor mestre (bis)
li fera alguna pregunta.

Aguantà càstigs i renyes
sens gosar d’obrir la boca
i l’escola va odiar.
Tio Canya...

Cròniques del carrer diuen (bis)
d’uns nets que té el tio Canya
que són metges a València (bis)
professors i gent lletrada.
Quan a estiu vénen al poble
visiten el tio Canya
i el pobre vell se’ls escolta
parlant llengua castellana.
Però cròniques més noves
expliquen que el tio Canya
ja compta amb besnéts molt joves
que alegren la seua cara.
Mai parlen en castellà (bis)
com han aprés els seus pares,
sinó com la gent del poble (bis)
la llengua del tio Canya.

Reviscola tio Canya,
amb gaiato si et fa falta
que a València has de tornar.
Tio Canya...

...::: Escoltala :::...


Camins
(Obrint Pas)

Ple està el camí de solitud
entre els barrancs d´albades tristes
allà on la nit canta als estels
versos robats del teu somriure

Davant del mar et vas deixar
penes de sal i trist esguard
i seguint els fars dels horitzons
vas navegant perdut
perseguint el teu rumb...

Una nit més t´he navegat
enter barrancs d´albades tristes
allà on el mar escriu al far
cartes d´amor en versos lliures.

A la vall blanca em vaig deixar
fermes arrels i un trist record
i sembrant la terra de cançons
vaig caminar perdut
perseguint el meu rumb
vaig caminar perdut...

Però aquesta nit la soledat
del vell camí ens ha retrobat
i collint els fruits de els cançons
hem cantat junts
al vent que assola el nostre món
hem cantat junts al vent...

Sempre venies darrere
que t'ensenyara cançons
i ara que en saps de boniques
t'amagues pels carrerons.

I aquesta nit la soledat...

...::: Escoltala :::...


Lluna de Plata
(Obrint Pas)

Tristos son els dies
que porten els anys
esperant no tindre fred
esperant no tindre fam.

Tristes son les cendres
que t´han fet callar
recorrent el teu carrer
recorrent el teu passat

Tristes son els barris
que han bombardejat
els avions de la llibertat
en la nit dels oblidats

Tristos son els anys
que avui has celebrat
sense espelmes ni fanals
i amb la lluna de regal...

Il•lumina la lluna de plata
les barriades del món
que lluita i no dorm
il•lumina la pluja de plom
la tristesa del món
Lluna de plata, pluja de plom...

Tristes son les cares
de la soledat
a les veles sense vent
ales platges sense mar

Tristos son els ulls
que no saben plorar
em la cua del mercat
sense ventre ni menjar

Tristes son les armes
que t´has preparat
amb les teus pròpies mans
per si tornen els soldats

Tristes son les bales
que tan disparat
Helicòpters de combat
contra pistoles de fang

Il•lumina la lluna de plata
les barriades del món
que lluita i no dorm
il•lumina la pluja de plom
la tristesa del món
Lluna de plata
Pluja de plom...

...::: Escoltala :::...


Rumba d'Amore
(Sva-ters)

Si em pose a comparar,
compararia el nostre amor
a dos cavalls del tiovivo, tu davant i després jo.
Amunt i avall, avall i amunt,
xè quin gustet llepar-te el cul,
però per més que rode
no arribem a estar mai junts.

Si em pose metafòric, diria que sóc jo
un voltor que busca amb ànsia
les restes del teu amor.
Ai! carronyeta meua,
putrefacta, sac de cucs,
recorde que un bon dia
vaig estar molt boig per tu.

Vinc per dir-te nena
que hui ja t’oblida’t,
no esperes que bavege
com un gos al teu costat.
Quan rius ja no m’ alegre,
si plores em dona igual.
Soc jo el meu propi amo,
has perdut al teu esclau.

Ja no crec en els teus ulls,
ja no enyore el teu olor.
Ja no visc com un rèptil,
no necessite el teu calor.

Vinc per dir-te nena que avui ja t’oblida’t,
no esperes que bavege com un gos al teu costat.
Quan rius ja no m’alegre, si plores em dona igual.
Soc jo el meu propi amo, has perdut al teu esclau.

No faces com si plores per mi, amor.
I no et sentes mal, no et guarde rencor.
Si, jo et desitge el millor… Que te xafe un tractor!
Que m’has caigut de puta mare
però jo no vull ser pare dels teus fills.
Que em dones agonia, que damunt t’arrojaria,
i ademés claves les dents. Bruta!

Ja no crec en els teus ulls,
ja no enyore el teu olor.
Ja no visc com un rèptil,
no necessite el teu calor.

...::: Escoltala :::...


Sota una estrella
(Sopa de Cabra)

No té massa coses clares,
si veu problemes passa de llarg.
Porta buides les butxaques,
i el cor obert quan el sol se'n va.
Pren el camí de la lluna blanca
dins els seus ulls la podràs veure brillar.
La seva sempre és la nit més llarga
no busca res que amb la ma pugui tocar.

Sota una estrella
hi haurà algú sempre
que sigui com tu,
que estigui perdut.

De dia quan torna a casa,
conta en veu alta
els minuts i els anys.
I mira els records com passen
mentre espera a torna a marxar.
Vol anar més lluny, on els somnis neixen
tren de l'amor que no sap si pararà.
No entén per què tot va tan de pressa
per cada tren que perd un somni morirà.

Sota una estrella...

...::: Escoltala :::...


L'empordà
(Sopa de Cabra)

Nascut entre Blanes i Cadaqués
molt tocat per la tramuntana.
D'una sola cosa pots estar segur,
quan més vell més tocat de l'ala.

Sempre deia que a la matinada es mataria,
però cap al migdia anava ben torrat.
Somriu i diu que no té pressa,
ningú m'espera allà dalt,
i anar a l'infern no m'interessa,
és molt més bonic l'Empordà.

Varen passar ampolles i anys,
i el Siset encara aguantava,
dormint la mona a la vora del Ter,
Però ell mai no s'hi tirava.

Sempre deia que a la matinada...

I quan veig la llum de l'alba
se'm treu les ganes de marxar,
potser que avui no em suïcidi,
potser ho deixi fins demà.

...::: Escoltala :::...


El far del Sud
(Sopa de Cabra)

La va trobar a una sala mig buida
buscant un somni, fugint del dolor.
Entrant pels ulls, va sentir mil espurnes,
aquella història va canviar-li el món.
Va perdre-ho tot, la partida i la vida,
cada ciutat li esmicolava el cor.
Només el far del sud ella es mira,
segueix la flama fins que res no es mou.

I empeny el sol tan bruna, tan forta i prohibida
i es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu.
Et donaria amor si poguessis tornar-me’n,
et donaria amor si ens poguéssim mirar,
et donaria el món si poguessis parlar-me,
ho donaria tot si et pogués estimar.

Tantes nits va pagar per tenir-la,
tantes excuses per a anar tot sol.
A cada cop amb un plor la perdia.
La llum s’apaga quan la sort es pon.

I el seu record s’estimba en ciutats adormides
i somnia fins l’alba el seu far sense vida, trist.

Et donaria amor...

Tremolant, poc a poc surt del cine
sessió de nit, avui ja és l’últim dia.
S’endú el cartell, arriba a casa i l’espia,
l’habitació es transforma en un món nou.

I li escriu cent mil cartes, la busca i viatja,
i el seu centre s’escapa, perd l’ordre i la casa.
Apaga el sol tan bruna, tan feble i prohibida,
s’enfonsa en les ombres, el seu cos un somriure viu.

Et donaria amor si poguessis tornar-me’n,
et donaria amor si pogués ser veritat,
et donaria el món si poguessis parlar-me,
ho donaria tot si et pogués estimar.
Et donaria amor,
et donaria el món si em poguessis mirar,
et donaria amor si volguessis quedar-te,
ho donaria tot si et pogués estimar.
Et donaria amor,
et donaria tot si et poguessis quedar,
Et donaria amor,
Et donaria tot si et pogués estimar,

...::: Escoltala :::...


Camins
(Sopa de Cabra)

Camins que ara s’esvaeixen,
camins que hem de fer sols.
Camins vora les estrelles,
camins que ara no hi són.
Vam deixar-ho tot,
el cor encès pel món,
per les parets de l’amor,
sobre la pell.
Érem dos ocells de foc
sembrant tempestes;
ara som dos fills del sol
en aquest desert.

Mai no és massa tard
per tornar començar,
per sortir a buscar el teu tresor.

Camins, somnis i promeses,
camins que ja són nous.

No és senzill saber
cap on has de marxar:
pren la direcció del teu cor.
Mai no és massa tard...

Camins que ara s’esvaeixen...

...::: Escoltala :::...


Si et quedes amb mi
(Sopa de Cabra)

Més lluny de les montanyes
jo vull trobar un racó
per viure sense presa
i ser l'ombra del teu cos.

Si et quedes, aah!,
si et quedes amb mi!

No et puc donar riquesa
no puc donar-t'ho
tot puc ser el teu llarg viatge
puc ser la llum del sol

Si et quedes, aah!,
si et quedes amb mi

Quan estiguis cansada
jo et donaré repós
Quan res no vulguis veure
t'omplire els ulls de flors.
De dia quan despertis
vull estar al teu cantó,
vull tenir les mans buides
per prendre el teu amor

Quan se't tanquin les portes
jo t'obriré el balcó
quan creguis que estàs sola
podràs crida el meu nom

Si et quedes, aah!,
si et quedes amb mi

No vull guanyar cap guerra
no vull ser el teu heroi
no vull fer cap promesa
no vull entendre el món

Despinta les banderes
i fes-ne un gran llençol,
per sobre les fronteres
podràs sentir-me a prop

Més lluny de les montanyes
hi haurà d'haver algun lloc
Per viure sense presa
i ser l'ombra del teu cos

Si et quedes, aah!,
si et quedes amb mi.

...::: Escoltala :::...


S'ha acabat
(Els Pets)

Un núvol passa,
els carrers s'han enfosquit
i fot un ram com els de quan era petit.
Darrere els vidres jo m'ho miro arrupit
ma mare sent Roberto Carlos tot fent el llit.
Ara jo flipo amb aquell gat blau i trist
i moro d'enyorança perquè no ets aquí
La pluja m’ha portat records d’aquell estiu
que vam passar junts en el teu pis de Cambrils.
Ma mare mai va entendre que només fóssim amics
Ella ens protegia de la llengua dels veïns
perquè si eres a casa em veia tan feliç
no ho entenia però un fill és sempre un fill.

Uooo, dos cossos enmig de la sorra
uooo, rebolcant-se abraçats
uooo, de la ment no se m'esborra
uooo, no puc creure que s'ha acabat, que s'ha acabat!

Va aparéixer envoltada de misteri
en el primer moment tot va semblar normal;
borratxera, descontrol, mais i rialles,
l'endemà jo amb ressaca i ell amb ella se'n va anar.
Però ara aquell núvol lentament ja ha passat
ja no plou i el cel gris sembla que s'ha escampat
i un gran amor no pot morir-se així
del casset de ma mare m’ha semblat sentir:

Uooo, dos cossos enmig de la sorra...
Però ara aquell núvol lentament ja ha passat...
Uooo, dos cossos enmig de la sorra...

...::: Escoltala :::...


Bon dia
(Els Pets)

La vella Montserrat
desperta el barri a cops d’escombra
tot cantant.
Les primeres persianes
s’obren feixugues, badallant.
Rere el vidre entelat
el cafeter assegura que no era penal,
i es desfà la conversa
igual que el sucre del tallat.

Bon dia, ningú ho ha demanat
però fa un bon dia.
Damunt els caps un sol ben insolent
il•lumina descarat
tot l’espectacle de la gent.

Al bell mig de la plaça
la peixatera pren paciència
amb la Consol,
que remuga i regala
grans bafarades d’alcohol.
El padrí reposant
l’avi Josep no es deixa perdre cap detall
i amb l’esguard es pregunta
quants dies més té de regal.

Bon dia...

Nens xisclant,
olor a pixum de gat,
veïnes que un cop has passat
et critiquen,
gent llançant la bossa d’amagat
i un retardat que amb ulls burletes
et mira i diu: “bon dia”

...::: Escoltala :::...


Boig per tu
(Sau)

A la terra humida escric
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny;
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.

Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d'aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.

...::: Escoltala :::...


Jugar al truc
(Bajoqueta Rock)

Jugar al truc és collonut.
No tindre envit és un delit.
Jo he pintat l’espasa i tu la manilla.
Fes la bicicleta que els “encalarem”.

Truque, retruque. Envide la falta.
Truque, retruque. Envide, joc fora.

Vaig a tu, vaig a tu que jo vaig cego.
Vine a mi, vine a mi que vaig a mà.

Tira el xafaet a vore què passa.
Has tirat a resto, anem-se’m a casa.
A vore l’envit, que si que l’hem volgut.
Ell porta 33, ara ja me l’has clavat.

Truque, retruque...

Alça’m la cella, tanca’m l’ull.
Trau-me la llengua, pega’m un bufit.
Açò està empardat, la més alta dalt.
Si et retruca tira al quatre val.

...::: Escoltala :::...


Pupurri
(Bajoqueta Rock)

JMaria Rosa que bona estàs,
tens una figa com un cabàs,
ves-te’n a casa carinyo meu,
porta un palmito , jo t’aventaré.
Maria Rosa que bona estàs,
tens una figa com un cabàs,
ves-te'n a casa carinyo meu,
que t’ho demane per l’amor de Déu.

Ja ve Cento de ca la núvia,
ja ve Cento malhumorat
i sa mare li preguntava,
carabassa li hauran donat.
Ja ve Cento de ca la núvia,
ja ve Cento malhumorat
i sa mare li preguntava,
carabassa li hauran donat.

Que vinga, que vinga,
que vinga la llum,
i que al senyor alcalde li donen pel cul.
Que vinga, que vinga,
que vinga la llum,
i que al senyor alcalde li donen pel cul.

Borinot el que no bote,
borinot el que no bote,
borinot el que no bote,
borinot el que no bote.

Ramonet si vas a l’hort, cull-me figues,
cull-me figues, Ramonet si vas a l’hort
cull-me figues i albercocs
Ramonet si vas a l’hort, cull-me figues,
cull-me figues, Ramonet si vas a l’hort,
cull-me figues i albercocs

No volem cap que no estiga borratxo,
no volem cap que no estiga bufat.
Volem, volem, volem que estiguen tots borratxos,
volem, volem, volem que estiguen tots contents.

Els cinc som de la població,
som els més borratxos de tot Castelló,
I si s’emborratxem és per compromís,
la nostra medicina sempre és el vi.
Tots junts, tots junts, tots junts,
la quadrilla dels borratxos.
Tots junts , tots junts, tots junts,
la quadrilla dels bufats.
Tots junts, tots junts, tots junts,
la quadrilla dels borratxos.
Tots junts, tots junts, tots junts,
la quadrilla dels bufats.

No volem cap que no estiga borratxo,
no volem cap que no estiga bufat.
Volem , volem, volem que estiguen tots borratxos,
volem, volem, volem que estiguen tots bufats.

...::: Escoltala :::...


Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 No adaptada de Creative Commons